La Companyia d’autobusos de Ciutadella (avui Transports Menorca, S.A.) va començar el seu servei regular de viatgers l’any 1907, dos anys després que una altra empresa oberta a Maó, si be va ser la de Ciutadella la línia que hauria de continuar en solitari fins als nostres dies.
Els seus impulsors, personatges procedents de la noblesa (entre ells el comte de Torresaura, que va actuar com a gerent) van emetre, al gener de 1908, títols de participació en l’empresa per valor de 100 pessetes cadascun. Juan Vilafranca i Gabriel Cardona van ser els primers conductors d’aquesta línia, així com els primers a Menorca a examinar-se del permís de conduir.
Joan Vilafranca Barceló ens recorda que la primera línia d’autobusos de Menorca va començar amb el segle i va estar instal·lada a Maó. No obstant això, com tots els començaments, els primers passos d’aquesta línia van ser difícils i el seu desenvolupament va estar plegat de contrarietats i alts i baixos.
En 1907, una sèrie de persones de Ciutadella, procedents de la noblesa (entre ells el comte de Torresaura, el baró de Lluriac, Pedro Salort Martorell, Joan Simó Olivar i altres) van decidir fundar una nova empresa que va passar a denominar-se "Companyia d’automòbils de Ciutadella", de la qual el comte de Torresaura va actuar com a gerent, mentre que Salort Martorell va passar a ocupar el càrrec d’administrador. Per finançar la nova línia, els seus patrocinadors van efectuar l’any 1908, una emissió de bons, per valor de 50.000 pessetes fraccionats en títols de comptes en participació de 100 pessetes cadascun.
En els títols, es feia constar (sota l’encapçalament de "Companyia d’Automòbils Ciutadella") que el portador del mateix participava en "l’explotació del servei d’automòbils a la illa de Menorca, conformement a les condicions consignades en l’escriptura de constitució d’aquesta companyia". Signava el gerent de la companyia, el comte de Torresaura, i la data era la de l’1 de gener de 1908.
L’empresa de Ciutadella, que va començar la seva marxa l’any 1907, es va fundar amb l’objecte d’establir un servei regular de viatgers entre Ciutadella i Maó. Va ser la segona empresa de transports que es va fundar a la illa, després de la de Maó, creada en 1905. Una dada curiosa és que els primers cotxes que va tenir l’empresa d’aquesta ciutat funcionaven a vapor, amb carbó, i les seves rodes eren massisses. Els cotxes, que van arribar en 1905 a Maó, eren de fabricació francesa, de la marca "Dion Bouton", i van arribar a port desmuntats. La data de la seva arribada va ser el 9 de setembre, però com vulgui que va haver de procedir-ne al seu assemblatge a la Illa, no van poder entrar en funcionament fins al 3 de març de 1906. Aquests cotxes eren de poques places (de 18, 20 i 24 seients) però en el seu haver està que van ser dels primers a ser matriculats en les Balears, amb els nombres 8, 9, i 10.
Era tal la sorpresa que provocaven aquests automòbils en els vianants que els veien circular (la seva velocitat no superava en cap cas els 30 quilòmetres a l’hora) que les gents de Menorca aviat els van batejar amb el nom de "ets animals de foc".
Quant a la línia d’autobusos creada a Ciutadella en 1907, cal dir en primer lloc, que, a diferència del que abans comentàvem per a Maó (els primers autobusos de la qual van funcionar amb carbó), a Ciutadella els primers cotxes de viatgers (dos "Delahaye" de 24 cavalls, de 10 i 19 seients) van utilitzar la gasolina per a la tracció dels seus motors.
En un primer moment, els cotxes de la línia van ser conduïts per un xofer francès, qui aviat va ensenyar el nou ofici a dos menorquins: Joan Vilafranca Saltó (d’origen català, però resident a Ciutadella) i Gabriel Cardona Carreras. Van ser ells els primers conductors oficials de la línia, fins que, entre els anys 1918 i 1919, es van quedar amb l’empresa constituïda inicialment.
A la nova entitat, ells li van posar el nom de «Automòbils Menorca», la qual, amb el temps, va passar a anomenar-se «Vilafranca i Cardona, S.L.» fins a 1951, any en què es va fusionar amb Roselló i Companyia. És així com en 1961, l’empresa passa a denominar-se «Transports Menorca, S.A.» i amb aquest nom, figura encara en l’actualitat.
Com hem vist abans, Joan Vilafranca (al costat de Gabriel Cardona) van ser els primers conductors de la línia Ciutadella-Maó. La carrera de Joan Vilafranca era la de maquinista mecànic naval, i com a tal, havia navegat amb el vaixell “El Turia”, fent la travessia entre Bilbao i Liverpool. Vilafranca era català (natural del poble de Vilaseca) i va venir a viure a la illa en contreure casament amb una menorquina: donya Ángela Pons. El matrimoni vivia al principi d’un petit taller que van muntar a la ciutat.
Per la seva banda, Gabriel Cardona era natural de Maó i es va casar a Ciutadella amb donya Anita Sampol de Palós. La seva professió era la de ferrer, encara que abans havia treballat en la branca de la mecànica en la Comandància d’Enginyers de Maó.
No obstant això, les vides de Vilafranca i Cardona (almenys en l’aspecte professional) haurien de canviar de forma radical en 1908, concretament el 20 de maig d’aquest any, data en què arribava a Menorca l’enginyer don Miguel Massanet i Beltrán. La seva missió: examinar del permís de conduir als senyors Joan Vilafranca i Gabriel Cardona. La prova va ser superada de manera satisfactòria, de manera que el senyor Massanet va donar el seu beneplàcit que tots dos examinands havien demostrat estar en condicions de conduir qualsevol cotxe.
Va ser aquesta una prova històrica, ja que va constituir el primer examen de conductors que es va fer a la illa de Menorca.
Avançant en el temps i en la història de l’empresa de viatgers de Ciutadella, bo serà referir-nos als primers cotxes que van cobrir la línia regular entre Ciutadella i Maó. Els pioners en aquests menesters van ser els "Hispano-Suiza", que van funcionar entre els anys 1928 i 1929. La potència d’aquests cotxes era de 30 i 40 cavalls i la seva capacitat de 32, 28 i 22 places respectivament.
Als "Hispano-Suiza", els van seguir els cotxes "Studebaker", de General Motors. Va haver-hi dos d’aquests en l’empresa, els quals van arribar entre els anys 1934 i 1935. La seva capacitat era de 28 i 32 places, respectivament, i portaven frens hidràulics. Van funcionar també després de la Guerra, encara que la manca de gasolina va aconsellar instal·lar els gasògens, que funcionaven amb carbó d’alzina i pi.
Un altre tipus de cotxes que va haver-hi van ser els Chevrolet, tipus màster, també americans, de 35 places i cabina de camió, amb carrosseria feta a Alaior, que eren els mateixos que llavors portava l’exèrcit. El seu preu aproximat, per llavors una fortuna, era de 35.000 pessetes. Juan Vilafranca encara recorda les seves matrícules: PM 7711 i PM 7772. També va haver-hi cotxes "Bedford" anglesos, moguts amb gasolina, als quals, amb el temps, se’ls va instal·lar un motor Perkins de 6 cilindres. Les seves matrícules: PM 7566 i PM 7562. Les estructures d’aquests cotxes (que eren de fusta) van ser fabricades a Girona, per la fàbrica "Ayats", de Arbúcies. Vilafranca comenta que a Menorca, concretament a Alaior, hi havia també un fabricant d’aquest tipus de carrosseries (Gabriel el carrocero) si bé les confeccionades a Girona resultaven tenir una suspensió millor.
Més tard arribarien els "Pegàs" carrossats a Saragossa per l’empresa Escoriaza i Fabro, si be els seus xassís es van fabricar a Barcelona, a l’antiga fàbrica Hispano-Suiza. Malgrat no ser ni molt menys els millors, aquest tipus de cotxes es van adquirir per les mesures proteccionistes instaurades pel Govern de Franco, prevalent a les empreses espanyoles i impedint la compra de cotxes a l’estranger davant la falta de divises.
Juan Vilafranca Barceló (nét de Juan Vilafranca Saltó) va seguir els passos del seu avi al món de la mecànica i els cotxes, de manera que, com el seu pare (Juan Vilafranca Pons) i oncles Adolfo i Ángel, també hauria de treballar de conductor en la línia de «Automòbils Menorca». Així mateix, Juan Vilafranca recorda que, sobre l’any 1950, va conduir un "Lancia" italià, supervivent de la Guerra de 1914, que no portava bateria ni, per tant, instal·lació elèctrica. Sense motor d’arrencada, l’engegada es feia amb manovella i funcionava amb gasògens. Els frens eren mecànics i el volant de ferro massís. Amb el temps, a aquest cotxe se li va instal·lar una bateria, l’alimentació de la qual era exclusiva per a les llums d’enllumenat. Amb semblant artefacte, el trajecte Ciutadella-Maó es convertia en una veritable aventura si es feia de nit, ja que en cas d’avaria (donada la gairebé nul·la circulació per carretera que llavors hi havia) el conductor podia veure’s obligat a quedar-se en el lloc de l’ infortuni fins a l’alba, tot esperant el pas d’un vehicle salvador.
Res a veure amb l’actualitat, en què tots els autobusos de l’empresa «Transportis Menorca» (de les marques "Pegaso", "Iveco" i "Daf") compten amb aire condicionat i la millor comoditat. La flota, composta per unes 20 unitats, garanteix la màxima seguretat i benestar per als viatgers. En tota la història de la companyia (més de 90 anys) no es té constància de cap accident mortal. Juan Vilafranca conclou afirmant que, lluny de l’ànim de lucre, el que sempre ha caracteritzat a l’empresa ha estat l’esperit de servei a la Societat.
Agraïm la col·laboració de D. Luis Negre Marco, en la redacció d’aquesta informació.